La clamídia està causada pel bacteri Chlamydia trachomatis. Avui dia a Europa és la malaltia de transmissió sexual (MTS) més freqüent i s’està difonent a través de relacions sexuals sense protecció. Les conseqüències de la clamídia poden ser molt greus.
Com puc saber si tinc clamídia?
Moltes persones infectades per la clamídia, tant homes com dones, no tenen cap símptoma en absolut, però tot i així poden infectar a altres persones. No obstant, el més comú és que alguns símptomes apareguin des d’una fins a tres setmanes després d’haver-se produït el contagi.
Les dones poden sentir un dolor o sensació de cremor en orinar, metrorràgia (hemorràgia uterina no relacionada amb la menstruació) o secreció dels genitals o dolor a la part inferior de l’abdomen. Els homes poden tenir dolor o una sensació de cremor en orinar, inflamació o secreció de la uretra.
Per desgràcia, també hi ha casos quan el bacteri clamídia roman inactiu durant un llarg període de temps i de sobte comença a causar problemes.
Què he de fer si tinc la clamídia?
Si té la clamídia o sospita que pateix alguna infecció, s’ha de tractar amb antibiòtics tan aviat com sigui possible per evitar complicacions.
En les dones una infecció per clamídia no tractada pot causar salpingitis (infecció de les trompes de Falopi), que al seu torn pot provocar embarassos extrauterins o fins i tot una futura infertilitat. En els homes pot causar epididimitis (inflamació de l’epidídim), prostatitis (inflamació de la pròstata), inflamació del tracte urinari o una reducció de la fertilitat. Tant en els homes com en les dones, la manca de tractament en la infecció per clamídia pot causar esterilitat.
Si els resultats de la mostra són negatius, però els símptomes persisteixen o si encara sospita que ha estat infectat, és possible que hagi pres la mostra massa aviat després del contacte sexual. Hi ha d’haver, com a mínim, una setmana entre el contacte sexual i la presa de la mostra. També tingui en compte que si continua experimentant malestar pot ser degut a una altra malaltia de transmissió sexual que no sigui la clamídia. Per exemple, una infecció de micoplasma en els genitals pot produir els mateixos símptomes que la clamídia. Si us plau, consulti el seu metge per rebre més informació.
Com es transmet la clamídia i com puc protegir-me?
La forma més comuna d’infecció per clamídia és a través de relacions sexuals vaginals o anals sense protecció, quan les membranes mucoses de les dues persones entren en contacte. La clamídia també pot aparèixer si es practica sexe oral, però mai podrà desenvolupar-se mitjançant una encaixada de mans, l’ús de la mateixa roba o tovalloles o anar a la mateixa piscina, bany o sauna, ja que els bacteris no poden sobreviure fora d’una cèl·lula humana viva.
Els nostres cossos no desenvolupen immunitat a la clamídia i per tant Vostè pot contagiar-se fins i tot si l’ha tingut abans. Dit això, protegir-se contra aquesta MTS és molt fàcil – només ha d’utilitzar un preservatiu cada vegada que tingui relacions sexuals amb una parella nova, temporal o desconeguda.
