Salut i Sexe | Puck Import, S.L.

En la sèrie Sexe a Nova York podíem seguir a un grup de dones que intentaven viure la seva sexualitat de la mateixa manera com ho fan els homes. Però fora de les pel·lícules, existeixen dones com aqulles? En el seu llibre en castellà Manual de la aprendiza de depredadora l’autora Alícia Misrahi respon amb un contundent sí i fins i tot suggereix que aquest estil de vida és cada vegada més popular.

Alícia Misrahi és una periodista i escriptora de Barcelona que s’ha especialitzat en temes relacionats amb el sexe i les relacions humanes. Aquesta vegada vol ajudar a les dones a obrir les seves ments i no sentir vergonya per les seves fantasies sexuals, sinó aprendre a explorar-les. Mentre que per a moltes persones és suficient tenir somnis romàntics, la típica depredadora que se’ns presenta en aquest llibre és completament diferent. Quan surt de festa en cap moment s’asseurà a pescar – passivament tractant de lluir bonica fins que algú la descobreixi -, sinó inicia una autèntica caça. A més, com que està buscant la diversió i l’aventura – no l’amor -, no es veurà afectada si algunes de les seves parelles la deixen després d’una sola nit.

Ara bé, Alícia Misrahi és perfectament conscient de la quantitat d’opinions negatives i prejudicis que hi ha contra les dones amb una personalitat tan individualista. En el capítol amb el títol revelador “La solitud de la depredadora” es queixa que:

“En ple segle XXI, amb tota la llibertat i llibertats que se suposa que tenim, que la dona decideixi la seva sexualitat encara segueix sent un problema”.

És a dir, l’autora comprèn que no tothom vol o s’atreveix a esdevenir una depredadora de pura raça. En conseqüència, el que anima a les seves lectores a fer és preguntar-se qui són i què de veritat volen. Recordem que això és un manual sobre com fer-se aprenent – no cal canviar-se a 100%. Les alternatives es tracten en profunditat en capítols com ara “Diferents jos” i “Estils de seductora”, que sovint inclouen exercicis pràctics perquè la lectora interessada es pugui desafiar a si mateixa i els seus límits personals. No obstant això, una advertència que Alícia Misrahi vol transmetre a totes les dones – independentment del seu estil de ser i pel bé del seu benestar emocional -, és no deixar-se dependre completament dels homes en general o, pitjor encara, d’un home en particular.

Una vegada que la lectora es conegui millor a si mateixa, Alícia Misrahi procedeix a descriure les preses – els homes -, i això amb títols com “Estratagemes que ells fan servir que també se’ls pots aplicar” o “Conèixer-los abans de tastar-los”. En les tasques que l’autora ha inclòs en aquests capítols, fa molt èmfasi que poques vegades podem desenvolupar la nostra personalitat a menys que estiguem disposats a cometre alguns errors durant el camí. També destaca que no és obligatori ser la mateixa persona en totes les situacions.

Personalment penso que aquest llibre és estimulant per ser provocador. La meva única reserva és que l’autora s’esforça innecessàriament per convèncer-nos que està parlant d’una tendència creixent. Per a mi seria suficient si ens expliqués el que ella mateixa ha experimentat i vist durant la seva carrera professional, però més d’una vegada presenta estadístiques extretes de pàgines web relacionades amb el tema. Potser sóc massa crític, però no crec que les persones que responen enquestes en match.com són representatives de tota la societat i atès que el llibre no proporciona referències exactes, no podem comprovar la fiabilitat de les fonts.

Dit això, per a les dones que volen millorar la seva autoconfiança per buscar noves o més parelles, aquest llibre els pot servir com una guia càlida i inspiradora. Alícia Misrahi comparteix d’una manera molt generosa esdeveniments de la seva pròpia vida i de les de les seves amigues. I precisament aquests exemples poden crear un sentiment de pertinença a una comunitat per a aquelles persones que senten que no encaixen en la imatge estereotipada d’una “bona dona”. O com l’autora ho expressa:

“Pot ser que les que hem escollit la vida depredadora siguem diferents, però això no ens fa pitjors. Tot el que passa entre dues o més persones amb el seu consentiment és correcte.Si et ve de gust, fes-ho … No estàs sola “.

- – -
Aquí podeu trobar el bloc de l’Alicia Misrahi i aquí el seu compte a Twitter.

- – -
Versió en castellà