“La discapacitat no ens diferencia. La sexualitat ens iguala.” És un dels lemes que ens facilita Silvina Peirano al bloc Mitología de la sexualidad especial. Què podem aprendre d’ella?
Silvina, presenta’ns, si us plau, el teu projecte relacionat amb la sexualitat en discapacitat.
Jo sóc professora en educació especial i orientadora sexual en discapacitat i Mitología de la sexualidad especial és sobretot un bloc i un grup a les xarxes socials, que estic treballant juntament amb un col·lectiu de professionals interessats en el tema. Tots compartim la convicció que la sexualitat és una sola: SEXUALITAT HUMANA. Per això intentem focalitzar la nostra proposta en la particularitat viscuda per moltes persones amb discapacitat, assessorant i acompanyant, a través del propi bloc, o en xerrades i tallers presencials.
I quins són els vostres objectius?
Que una persona no tingui una erecció o lubricació vaginal natural no significa que no tingui desitjos sexuals, i si no pot explorar-los, sol tenir més a veure amb el seu entorn. Per això, el repte principal és donar-les protagonisme a les persones amb discapacitat. És cert que tenen “limitacions” que fan necessàries certes adaptacions però, sobretot, tenen moltes possibilitats com a persones diferents que són.
Òbviament no és el mateix parlar d’un individu amb una discapacitat purament física que té totes les seves condicions mentals, que parlar de persones amb diferents graus de discapacitat mental.
Un dels grans mites és parlar de les persones amb discapacitat com un col·lectiu compacte i despersonalitzat. Cada situació és única i necessita el seu diferent grau d’intervenció. El més humiliant és pensar que ells no poden decidir. Cada vegada que prenem decisions per ells estem propiciant la seva dependència.
La planificació de moltes institucions o professionals en l’actualitat, se centra només en evitar embarassos o situacions d’abús sexual. Un prejudici és que les persones amb un cert grau de discapacitat mai tindran una parella. En aquests casos se’ls sol treure el protagonisme, ja que el contrari “li podria complicar la vida a la seva família”. Se’ls diuen coses com “tu quan siguis gran viuràs amb mi i em cuidaràs” perquè passin tota la vida al costat dels seus pares.
Aquestes són concepcions a modificar. Un exemple molt concret són les esterilitzacions – avui encara solen prendre aquestes decisions els pares juntament amb professionals mèdics però sense previ consentiment de les dones amb discapacitat.
A Espanya ja hem acceptat que la sexualitat també “és possible” en discapacitat però què fem ara? Moltes de les persones amb discapacitat que viuen en residències, el que més reclamen és una vida independent, incloent una vida sexual.
Què podem fer per canviar això? Em sembla molt difícil, de veritat.
A veure, si vàlides els drets sexuals en discapacitat has de fer quelcom. Com per exemple, a Llatinoamèrica, on l’estat de benestar no està tan desenvolupat com aquí, hi ha famílies que simplement porten els seus nens discapacitats a una prostituta. No és una situació ideal, però sí una de les úniques alternatives de relació.
Això, amb la institucionalització que hi ha a Europa, és pràcticament impensable. Per això necessitem solucions alternatives que, de fet, ja existeixen. Hi ha països europeus on tenen assistents sexuals en discapacitat, subvencionats per l’estat. Són professionals preparats per treballar amb una persona discapacitada sense fer-li cap mal. Les possibilitats que ofereix aquest servei són diverses, adequades a la necessitat de cada persona o parella, des de col·locar un preservatiu, ajudar en la preparació per a una trobada sexual o eròtica de la parella, oferir el servei sexual o afectiu d’un assistent o assistenta o un substitut sexual, realitzar trasllats a hotels adaptats etc. El “natural” no és la solució, sinó el desig sexual.
Recordem que estem parlant de cossos constantment sotmesos a rehabilitació – ara toca caminar, ara toca escriure. Les persones discapacitades estan acostumades a que es manipuli i envaeix els seus cossos per a la rehabilitació, però no per al plaer …
Les iniciatives privades també poden jugar un paper important en aquest sentit, si comencen a veure a les persones o parelles amb diversitat funcional, com “potencials clients en la indústria del sexe”. Voldria assenyalar als llits de moviments sexuals de l’empresa Margarida Bonica com un exemple a seguir. Estan pensades per estimular la fantasia de la gent que no té limitacions en la seva mobilitat, però n’hi hauria prou amb posar un recolzabraços aquí o un coixí gran allà perquè poguessin facilitar un nou tipus de plaer a moltes persones discapacitades.
He vist que hi ha altres grups a internet que també tracten de la sexualitat en discapacitat. Què podeu aconseguir i en què es diferencia cada projecte?
Imagina’t el panorama que Internet els obre a les persones amb diversitat funcional, principalment a aquells de mobilitat reduïda! Mitología de la sexualidad especial va ser un dels primers grups a abordar aquest tema en llengua espanyola i pel creixement que veiem de noves pàgines o grups en les xarxes socials, podem dir que responem a una demanda molt real.
Avui dia, els fòrums més populars són aquells on les persones amb diversitat funcional poden trobar i intercanviar opinions i experiències. Personalment estic seguint aquests llocs per aprendre d’ells, però no participo perquè són espais que no necessiten l’opinió o intromissió dels professionals. Per la nostra part, com ja he comentat, ens centrem en donar-los protagonisme a les persones amb discapacitats per visibilitzar i propiciar la seva sexualitat.
No podem seguir presentant a les persones amb discapacitat com si fossin àngels immaculats i innocents, perquè no ho són. La sexualitat humana no sempre implica aventures romàntiques, corrent per un prat de cara al sol i amb música de fons, afortunadament, existeixen nombroses i variades opcions “accessibles”, que ens connecten amb la nostra pròpia sexualitat.
Des del nostre bloc, treballem aquestes sensacions, també des l’audiovisual. Les nostres imatges i vídeos proposen una nova visió de l’eròtica en discapacitat. Proposem persones o parelles – amb o sense discapacitat -, des d’una postura sexy, atractiva, activa i mobilitzadora. Els cossos despullats - amb o sense discapacitat -, són un llenguatge en si mateix, que ens ajuden a superar la pregunta mitològica: que aquests angelets ténen sexualitat?
Silvina, tu ets d’Argentina. Per què vas venir a Espanya i per què vas triar desenvolupar els teus projectes des d’una petita ciutat provincial com ara Vilanova i la Geltrú?
És una bona pregunta. Al meu país, treballava com a professora en una escola de nens amb necessitats especials. Però l’any 2003, Argentina es va submergir en una nova crisi financera molt profunda. La crisi va afectar a la professió del meu marit – que és arquitecte -, ja que es va paralitzar tota la indústria de la construcció. És a dir, no vam venir aquí per un caprici sinó creient que era la millor sortida possible, vuit anys enrere.
Actualment sentim a Vilanova com el lloc en què decidim i volem viure – és una ciutat però amb un sentit de poble que ens atreu. Aquí trobes els teus amics i amigues al carrer cada dia. Gaudim de la seguretat i tranquilitat i ens impressiona com els catalans saben mantenir les seves tradicions en l’espai.
No obstant això, la meva situació laboral aquí sempre ha estat complicada – no així per al meu marit, ja que vam arribar a Barcelona en els anys quan encara la construcció era el motor del país.
Des de la meva experiència, he pogut sentir que sol prioritzar a les persones que compleixen amb el requisit de ser d’aquí “de tota la vida”, que a les qualificacions o experiències professionals. D’acord amb això, vaig decidir recórrer a la meva experiència com a professional Llatinoamericana, propiciant el autoempreniment i el treball cooperatiu, i plasmar en Mitología de la sexualidad especial un projecte que lidero i que si bé de moment, no genera els ingressos econòmics desitjats, creix i es perfila com una possibilitat laboral en aquest nou espai que és la xarxa, i que em permetrà desenvolupar-ho des de qualsevol lloc del món, si algun dia decidirem tornar a l’Argentina. Perquè si no puc treballar com a professora i si he d’entrar plenament en el món de negocis, és molt més fàcil muntar una empresa a l’Argentina que aquí. Al meu país no hi ha tants impostos, llicències i normatives etc.
Alhora crec molt en Vilanova i la Geltrú i penso que és una ciutat amb unes condicions geogràfiques i equipaments que altres envegen i això em fa somiar amb crear, per exemple un turisme adaptat en tots els sentits, influint el sexual. A Brasil ja existeixen hotels accessibles d’aquest tipus. A Sitges, la nostra ciutat veïna, ténen una política promocional relacionada amb el turisme gai. Per què Vilanova no podria ser una referència per als turistes amb discapacitat? Però clar, el meu concepte de barrejar dos temes tabú – la discapacitat i la sexualitat -, no és precisament des de la visió de molts polítics una recepta per guanyar vots a les eleccions municipals.
- – -
Aquí podeu trobar la pàgina web de Mitología de la sexualidad especial, aquí el seu grup a Facebook i aquí el compte a Twitter.
- – -
Versió en espanyol
